I per fi els boscos...


A la tardor, els boscos es mostren tal i com són.
Per nosaltres els boscos són els indrets on ens hi sentim amb més plenitud.
Els boscos més estimats són els de la infància: els boscos de la Beguda Alta, Ca n’Aguliera, el Bruc,  Les Molleres de Castellar, entre molts d’altres.  Aquests són els espais d’aprenentatge i  descobriment,  que, amb el pas del anys s’han convertit en un rècord intermitent, que ens protegeix i ens vesteix d’esperança.
Els boscos de la maduresa  són els de Llémena, especialment els de Santa Afra. Un espai plàcid, a vegades desolat i sempre reparador. Alzinars i boscos mixtos de muntanya baixa, amb un sotabosc dens.
Avui em dinat amb la família a Can Reixach. És un plaer venir a aquesta casa de menjars. Pots menjar-hi com fa 60, 80 o 100 anys, sense enganys, ni distraccions innecessàries. El substancial i el necessari: una amanida, un guisat,  vi i un flam. Tots al voltant d’una taula de fusta. Felicitat.
Envejo la senzillesa, l’arrelament  i la saviesa d’aquesta gent del país del Llémena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada