Hostal del Castell, Brunyola



L’activitat al Castell va minvant, després de l’enrenou del dinar,  la fressa s’acaba i la tarda comença a enfosquir-se.

Brunyola torna a asserenar-se,  avui el menjador era ple, tothom ha gaudit del pla del dia: arròs caldós a l’estil de Pals.

La llar encesa, escalfa tímidament les dues taules properes a la barra, tot just a l’entrada del menjador .  El jove de la casa ens ofereix un cafè. “Afegeixi, una copeta de ratafia” demano.

Passo els fulls d’un diari de fa dies, penso en el gelat d’avellana, elegant i  discret, sense gaire sucre. 

Taverna Can Bernat, Banyoles


L’ambient és dens i concentrat, la il·luminació pobre. La llum s’escola a través dels vidres opacs de la Taverna de Can Bernat. Una barra elegant i un aparador  farcit d’ampolles ens donen la benvinguda.

L’avi reposa sobre una taula i concentra la poca visió en uns mots encreuats. El migdia s’apropa i les olors de la cuina es flairen pel menjador. Animats pels aromes apareixen els primers parroquians.

Esclaten les converses i les rialles; garnatxes, moscatells i vermuts dilueixen l’amargor de la soledat en una il·lusió relacional dolça i senzilla.

I diuen que no viatjo

3 Forns: Giraut, Bataller i Giró




Exagero,  però l’oblit del pa, és una de les tragèdies del fet quotidià. És, a efectes pràctics, una urgència que ens fa acabar  a una benzinera a hores intempestives, en pijama i amb un gest amarg .

No cal donar-hi voltes, el pa és important. I trobar bon pa, avui dia, malgrat la quantitat ingent de forns que s’han obert, és  gairebé impossible. Per fer-ho més fàcil, us presento tres establiments que mereixen ser visitats per la qualitat del seu pa o del seu dolç.

Forn Giraut  ( Hostafrancs )

Aquest és el forn del barri. El pa és excel·lent, el millor que he tastat a Barcelona.  Ara, per damunt de tot, cal destacar les canyes de xocolata i les  palmeretes – cruixents i endolcides al punt just. Tot servit amb delicadesa i amor. Un petit secret del barri d’Hostafrancs.

Forn Bataller ( Hostalets d’en Bas )

Pa de forn de llenya, fumejant i amb aromes a carbó d’alzina que dura dies i dies, embolicat en un drap.  Atenció a les coques del dia (les dites coques de forner, coques de pa, coques d’anís...). Per amanir-ho: Oli de Pau i qualsevol dels embotits d’en Vilarrasa (mercat d’Olot).

Fleca Giró ( Fortià )

El pa de cereals té una densitat exagerada, és un rodó petit i s’apropa al mig kilo!  Una joia pels panarres. Les coques també són molt bones. Estem a l’Empordà, us enrecordeu de la benzinera? jo no.

Els Experts




A casa tenim un problema: d’experts en cuina en tenim dos, el pare i l’àvia. Us puc assegurar que quan es troben, i la discussió va de menjar, el xoc de trens, el cataclisme universal és inevitable.

Tot pot començar per un comentari sobre el sofregit, la qualitat de l’oli,  la desalació del bacallà  o el fricandó.  Tant se val, un cop es creuen les mirades, després de les argumentacions pertinents a banda i banda, el silenci és omnipresent – la taula espera la disputa amb il·lusió!

Cal dir que aquestes discussions, tradicionalment,  són propiciades per la resta de la família, especialment pel meu germà que és un pica-soques. Sovint fa algun comentari, fent-se el suec, que reobrirà alguna ferida mal guarida. No sap res...

En fí, sigui per l’escarola de la perruqueta, el préssec de vinya, la tapa plana, o el que calgui, tenim una sobretaula amb substància. I que duri!

Restaurant Can Ribas, Sant Gregori




Ja hem fet esment de les qualitats d'aquest local de Sant Gregori, a la Vall del Llémena. Hi destaquen els esmorzars de forquilla i els entrepans de pa de coca amb pernil ibèric. La rebosteria, sovint coques, també és molt recomanable.

Ja fa unes setmanes, la família de Can Ribas va obrir un nou restaurant, que vàrem visitar il·lusionats un diumenge d'hivern  A primer cop d’ull ens va sorprendre l’espai: ampli, elegant i equilibrat, un escenari perfecte per afinar els sentits.

Del que vàrem menjar destacaríem la carn a la brasa i els guisats, especialment els peus de porc, els cargols i els arrossos.  Si hi ha quelcom millorable és l’ordre del servei ( hi falten mans?) i les postres,  cares en relació al preu general dels altres plats, francament.

Visiteu Can Ribas, ja sigui el nou restaurant o el clàssic, no us decebrà i gaudireu d’un àpat que no oblidareu fàcilment.

Els plàtans per preservar la memòria





Els plàtans són els arbres que configuren els espais humanitzats. Els trobem  gairebé a totes les  vies,  les places,  les rotondes i els parcs de les nostres viles. Són, sens dubte,els arbres més civilitzats. Això deu ser per la seva enorme practicitat, ja que no requereixen de gaires miraments en la seva criança i manteniment. Són resistents, de  creixement ràpid i, el més important: a l’estiu conviden a l’ombra, tenen una musicalitat lleugera i en el temps fred contribueixen de sobres a l’escenari erm i callat de l’hivern.

Al mateix temps són els arbres més recurrents en els escenaris de la memòria. Habiten pacíficament els records i les vivències, observant-nos i acompanyant-nos en totes  les barroeries. Doten a la nostra memòria d’un ancoratge ferm i segur, per aquesta raó cal contribuir a la seva contemplació.