L'escenari


 
El cafè brama amb certa impaciència. El paisatge comença a despertar-se. A ponent, les formes familiars que configuren l’escenari quotidià apareixen pausadament: el Far a la llunyania amb el seu perfil elegant, les Guilleries tenen un posat colpidor, malgrat el seu arrodoniment amable i, Sant Roc i Sant Grau, en primer pla, discrets i callats, es desfan del to blavós que evoca una certa mandra.

 El ritme frenètic s’imposa i amb el temps de prendre’s un cafè, la llum ha desfet el tons freds d’una pinzellada i ens ha deixat l’escenari a punt per viure.

 Qui deu donar corda a aquesta sincronia tan perfecte?