A casa sempre ha existit la sana tradició del “vermut”. L’aperitiu,és un hàbit ben mediterrani i té la funció bàsica de socialitzar i obrir l’estómac. EL ritual és ben senzill, consisteix en picar el que vingui de gust una estona abans de l’àpat. Generalment, en dies de festa i caps de setmana.
A Hostafrancs, el meu barri, des de ben petit em feien anar a buscar patates fregides i cornes (cortezas) a la xurreria del barri. Després en dirigíem cap al bar, El Cu – Cut o Els Pinets, o a casa dels avis. Allà podíem prendre unes ametlles salades, unes anxoves o unes olives farcides, tot plegat acompanyat d’una canya, un vermut de la casa o un Bitter. Un element del tot imprescindible era el diari, que sempre acabava tacat d’oli, i que era fullejat fugaçment per tot la família.
Passat els anys, hem acabat a Girona: foraster etern, quin remei!. En aquesta terra he buscat un espai per mantenir viva la tradició familiar. Sortosament, els llocs més atractius, autèntics i humanament propicis pel vermut, es troben lluny del nucli urbà de Girona. On? Doncs, on jo ho he trobat gairebé tot, a la Vall de Llémena.
A Can Ribas de Sant Gregori, feu el vermut, i si hi ha ocasió demaneu l’entrepà de pa de coca amb pernil. Si voleu voltar una mica més, a Canet d’Adri hi ha La Sala. Allà demaneu musclos i croquetes, us sorprendrà. Amaniu aquest picar distret amb una visita a Fontsabeu; allà feu un quintet i descanseu el cervell, badeu una estona i l’esperit us ho agrairà: sou feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada