Entrem al restaurant, avisats per un crit de l’amo. La casa deserta, ningú no ens atén, seiem intuïtivament a la taula més enretirada. A les parets del local no hi ha cap res més, tot és farcit de records i pintures. És un espai únic.
Seiem a un racó, un fil de llum il·lumina una taula parada amb una amanida, embotits i pa. A mida que anem acabant els entrants, van apareixent més plats: cargols a la llauna, cassoletes de conill, vedella i peus de porc, arròs amb bolets, llagostins a la brasa, i les postres. Cava, vi i ratafia que ens fan caure en un somni alcohòlic.
Sort que anàvem avisats. Vam anar tres i podíem haver menjat cinc sense quedar-nos amb gana. És un excés proteic, una menjada d’epoques antigues.De tot l’atipament, cal destacar l’arròs. Boníssim, de color fosc, probablement de pols de trompetes. Fenomenal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada