Bon Nadal i feliç 2012

“El dinar i la sobretaula han durat de les tres de la tarda a quarts de deu de la nit. Tot ha estat abundant i suculent. L’allioli has estat famós, sòlid, d’una absoluta consistència: s’hi aguantava dreta la mà de morter. Com a postres, hem menjat raïm. Hem passat la tardafent roquills. Res no hi ha per a provocar l’apetència d’aques liquid com la pastositat que l’allioli deixa a la llengua. Les cançons han estat abundants i directes: no era pas el moment de fer gaires compliments. Hem esgotat la provisió de conyac nostre i la de la casa. La gent és infatigable i arriba a atabalar: conta, explica històries, menja, beu , fuma, s’asseu i s’alsa a taula, sense parar…

Quants segles fa  - penso -  que la gent d’aquest país fa aquesta vida? Es que tot això  pot durar sempre?  Tota aquesta delirant follia primitiva i decadent, no tindrà un fi? De vegades la felicitat del país em fa por. És tan notòria, que indefectiblement està cridada a perdre’s.”

Josep Pla

I per fi els boscos...

A la tardor, els boscos es mostren tal i com són.

Per nosaltres els boscos són els indrets on ens hi sentim amb més plenitud.

Els boscos més estimats són els de la infància: els boscos de la Beguda Alta, Ca n’Aguliera, el Bruc,  Les Molleres de Castellar, entre molts d’altres.  Aquests són els espais d’aprenentatge i  descobriment,  que, amb el pas del anys s’han convertit en un rècord intermitent, que ens protegeix i ens vesteix d’esperança.

Els boscos de la maduresa  són els de Llémena, especialment els de Santa Afra. Un espai plàcid, a vegades desolat i sempre reparador. Alzinars i boscos mixtos de muntanya baixa, amb un sotabosc dens.

Avui em dinat amb la família a Can Reixach. És un plaer venir a aquesta casa de menjars. Pots menjar-hi com fa 60, 80 o 100 anys, sense enganys, ni distraccions innecessàries. El substancial i el necessari: una amanida, un guisat,  vi i un flam. Tots al voltant d’una taula de fusta. Felicitat.

Envejo la senzillesa, l’arrelament  i la saviesa d’aquesta gent del país del Llémena.

Can Xifra, a la Vall de Llémena

A Girona, malgrat l’àmplia oferta existent,  és realment difícil trobar un lloc on es mengi bé, a un preu raonable. Trobar un espai còmode, ampli, i un servei decent, encara és més complicat.

Hi ha excepcions que comentarem en un altre moment.

Nosaltres, per menjar bé i no sentir-nos enganyats, ens apropem a la Vall de Llémena.

A Cartellà,  hi ha Can Xifra, sens dubte  un dels nostres llocs predilectes. No descobrim res! Can Xifra és un lloc prou conegut i concorregut.

El plantejament de Can Xifra no té més secret que la senzillesa: un tracte proper, un espai  suficient, productes locals  i una cuina tradicional.

Lluny d’artificis innecessaris, plats disfressats, disseny confús amanit amb tonteria postmoderna, soroll . El que alimenta  el provincianisme snob de "mercadillo". Can Xifra és tot el contrari!

A l’última menjada, vam fer una amanida amb formatge de cabra, Insuperable! Quina joia pels sentits, la dolçor punyent i antiga del tomàquet amb la fortor del formatge de cabra! Després, una bona brasa o un guisat. A més, vam tenir la sort de provar  les olives confitades, no es pot demanar més.

Tot a preus raonables i assequibles. Escapeu-vos i proveu-ho.

Ca la Rotllada, Cantonigròs

Tard o d’hora, si es manté el curs evolutiu actual del nostre món, els espais de pau es convertiran en llocs únics i preuats.  També es probable, que aquests indrets, deixin de ser espais per a la tranquil·litat i el retrobament, i es converteixin en llocs massificats i degradats. Segur.

Podem dir que el petit indret on s’ubica el Mas  Ca la Rotllada  és un d’aquests  paratges, per deixar-se morir en pau.

No hi ha més secret: un espai pensat , un tracte agradable i sincer, una  bona cuina i una persona sensible als detalls. Si a tot això li afegim un preu raonable, res més a dir.

Ca La Rotllada s’allunya de la sofisticació gratuïta i la complexitat barata sense caure en l’extrem contrari, igualment indesitjable: les patates fregides, el soroll i el vi a granel.

Una opció equilibrada, per recollir-se i gaudir de la natura i del tracte humà.

Un deu sobre deu.

Cal dir, però, que els nostres companys d’aventura: en Xavier, les Maries i l’Anna, fan que qualsevol  espai i moment, tingui una uns substància especial. Gràcies.

web: http://www.calarotllada.com/

Maçanet de Cabrenys, Hostal La Quadra

Hem estat un parell de dies a l’hostal La Quadra de Maçanet de Cabrenys. El poble és llarg i prim, com el seu carrer principal. Un cop l’has començat a fer, només et queda pregar que no vingui un altre cotxe en sentit contrari.

Del poble destaquen dos recintes que acullen gent per fer vida: l’església de Sant Martí i el bar de la Plaça – La Unión Maçanetense!. Tots dos ben especials, cadascun amb el seu públic i la seva manera de fer  - demaneu unes olives o unes atmetlles salades!

De l’hostal podem assegurar que l’habitació ha estat molt confortable i còmode. Els menjadors molt acollidors, però si estan plens el soroll pot arribar a ser molest. I a fora hi ha una terrassa que sembla còmode si vas amb nens (no ho vam provar).

Hem trobat a faltar potser una cuina més de poble, amb plats elaborats com antigament i ingredients més de la terra. Ex: si demanes una amanida l’esperes amb un bon enciam dels que has vist a les hortes veïnes, no iceberg.

El tracte ha estat molt correcte, un punt servicial en excés.

Cal dir que Maçanet és un poble de muntanya, sense patetismes, ni artificis. S’hi pot passejar pausadament.

http://www.laquadra.com/

 

Formatgeria La Dama Blanca, Vall de Campmajor

L’hivern passat, al mercat d’Olot, vàrem conèixer un formatger de Banyoles. El vam enxampar quan tancava la paradeta i tan sols i vam xerrar breument.   Ens vam endur dos formatges que van resultar ser exquisits i, ens vam prometre que algun dia visitaríem la Formatgeria.

Avui hem fet una visita a la Formatgeria La Dama Blanca, a Can Cargol – Sant Pere de Campmajor. Aquesta Formatgeria està situada a la Vall de Campmajor, una vall verge i frondosa, situada després de l’església de Santa Maria de Porqueres.  Ens hem quedat un parell de formatges, un de llet de cabra de 4 mesos i un  de llet de vaca sense pasteuritzar, de 2 mesos. Fantàstics tots dos!