Can Met, al poble de Mieres, ens havia estat recomanat per varies persones. Així doncs, el passat cap de setmana, immersos en l’onada de fred Siberià ens vàrem decidir a visitar-lo. El dia era gèlid, però clar i net com només ho són els dies d’hivern.
Travessem la Vall de Campmajor, una vall enigmàtica i desconeguda de la que us en parlarem properament. Fem una parada a Sant Miquel de Campmajor, al cor de la Vall. Sant Miquel és un petit nucli de masies al voltant d’una església romànica. A Cal Ferrer fem la tassa i tasto un pastís de formatge amb poma. Ho he de reconèixer, aquest pastís no va deixar de cridar la meva atenció des del primer instant que vaig trepitjar la casa. Boníssim.Després de matar el cuquet, fem camí.
Mieres està situat elegantment al vell mig del paisatge, coronat per un campanar desafiant.Can Met es troba, discretament, a peu de carretera, tot just a l’entrada del poble.
A Can Met hi ha un ritme intens, la Fina és pur nervi i personalitat. Rebreu un tracte especial i diferent, segur. Feu cas a les recomanacions de la casa, no us decepcionaran. Calamars a la romana, patates d’Olot o cargols, per començar. El xai és fantàstic, si us ve de gust. Per acabar podreu escollir entre dos o tres postres de la casa.
Per acabar el dia, tornem a Girona i ens dirigim a la Vall de Llémena. Parem a Font Sabeu per fer una copa. No hi ha lloc millor per amansir el dia.
