Can Met, Mieres.




Can Met, al poble de Mieres, ens havia estat recomanat per varies persones. Així doncs, el passat cap de setmana, immersos en l’onada de fred Siberià ens vàrem decidir a visitar-lo. El dia era gèlid, però clar i net com només ho són els dies d’hivern.

Travessem la Vall de Campmajor, una vall enigmàtica i desconeguda de la que us en parlarem properament.  Fem una parada a Sant Miquel de Campmajor, al cor de la Vall. Sant Miquel és un petit nucli de masies al voltant d’una església romànica. A Cal Ferrer fem la tassa i tasto un pastís de formatge amb poma. Ho he de reconèixer, aquest pastís no va deixar de cridar la meva  atenció des del primer instant que vaig trepitjar la casa. Boníssim.Després de matar el cuquet, fem camí.

Mieres està situat elegantment al vell mig del paisatge, coronat per un campanar desafiant.Can Met es troba, discretament, a peu de carretera, tot just a l’entrada del poble.

A Can Met hi ha un ritme intens,  la Fina és pur nervi i personalitat. Rebreu un tracte especial  i diferent, segur. Feu cas a les recomanacions de la casa, no us decepcionaran. Calamars a la romana, patates d’Olot  o cargols, per començar.  El xai és fantàstic, si us ve de gust. Per acabar podreu escollir entre dos o tres postres de la casa.
 
Per acabar el dia, tornem a Girona i ens dirigim a la Vall de Llémena. Parem a Font Sabeu per fer una copa. No hi ha lloc millor per  amansir el dia.

Can Perot, Granollers de Rocacorba


Quatre línies per explicar-vos que, un migdia de tardor vam recorre el Llémena fins a Granollers de Rocacorba.

L’Objectiu de la sortida era dinar a Can Perot, el conegut restaurant de la piscina. Bé, la piscina és una anècdota, perquè el més important és que s’hi menja molt i molt bé.

Al ser un dia entre setmana, força aviat, no hi erem masses, així que vam poder fer un àpat reposat fins a l’ensopiment final dels dolços.

A destacar els calamars a la Romana, lleugers i saborosos. Un conill rostit, bónissim, de segon. Quan vaig tastar aquell rostit, vaig recordar aquella màxima planiana que diu així: en un plat s’han d’assaborir tots els elements, han d’evitar-se els extrems. Certament, vam gaudir d’aquell rostit, on tots els ingredients tenien una presencia ben equilibrada.

Finalment  varem fer un brossat i un digestiu que difícilment podrem oblidar.