L’ambient és dens i concentrat, la
il·luminació pobre. La llum s’escola a través dels vidres opacs de la Taverna
de Can Bernat. Una barra elegant i un aparador farcit d’ampolles ens donen la benvinguda.
L’avi reposa sobre una taula i concentra la
poca visió en uns mots encreuats. El migdia s’apropa i les olors de la cuina es
flairen pel menjador. Animats pels aromes apareixen els primers parroquians.
Esclaten les converses i les rialles;
garnatxes, moscatells i vermuts dilueixen l’amargor de la soledat en una
il·lusió relacional dolça i senzilla.
I diuen que no viatjo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada