Bonmatí és molt més que un poble de pas. Només cal
fer-hi un vol un parell de vesprades per comprovar que és un terreny minat de passavolants,
molts en ple naufragi, atrets no sé com.
El nucli del poble està format per unes naus
rectangulars, vestigis del passat industrial . Aquesta estructura imprimeix un caràcter
decadent i enigmàtic a la vila. Can Jans es troba al bell mig d’aquest conjunt arquitectònic,
i, com dèiem, és un niu de vida.
A Can Jans, veuré una imatge que em pertorbarà
fins l’esgotament: un home, en una batalla immensa, s’aferra amb les dues mans
a un got de Whisky, amb el cap cot – com el mariner que s’aferra al timó en
plena tempesta. Naufragis. Una nena d’ulls verds, vius com el Ter, juga, crida
i salta.
A Bonmatí, matarem un altre diumenge, amb la – única -
convicció de que tornarem a la llera del
Ter a ser part dels seus derelictes, no en tenim cap dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada